dissabte, 2 de desembre del 2017

Creuant l'Altiplà

Som al setembre, al final de l'hivern i poca seca encara. Iniciem la ruta per Madagascar creuant aquest petit continent d'oest a est. Arribats de nit a Antananarivo, dormim i ens dirigim a Morondova, creuant l'altiplà central que s'estén longitudinalment de nord a sud. Hi ha més de 12 hores de camí per una carretera que serpenteja per sobre aquest massís a altures per sobre dels 1000m. El paisatge aquí és més àrid i sec que a la resta de l'illa però la intensitat dels colors transmet aquesta calidesa i vitalitat que de diferents maneres ofereix sempre aquesta illa i també la seva gent.


Malgrat que les carreteres asfaltades es poden comptar pràcticament amb els dits de la mà i que aquestes arriben a ben pocs llocs, hi ha pobles, poblets i cases repartides per tota la geografia.


Les cases es construeixen amb elements diversos, segons la matèria prima més abundant a la zona i el nivell adquisitiu de cadascú. Als principals poblets de l'altiplà predominen les cases de maó, fang o mixtes. També de fusta i fang. Les teulades més austeres encara es fan de plantes assecades. Al nord és més corrent de veure les cases més modestes construïdes amb troncs relligats i utilitzant més la palma per a les teulades. Al llarg de tota l'illa trobem forns artesanals per a coure maons, els blocs de fang que ells mateixos fan amb argila.


El transport també és d'allò més variat, des de carros de tracció animal, bicicletes, motos xineses o cotxes en diversos estats... El zebú (Bos indicus), una espècie de boví amb una gepa característica s'utilitza per tot a Madagascar, com a tracció animal per al transport, per a feines al camp, però sobretot per menjar, és la base de la seva cuina de carns. Té una carn molt més gustosa que la de la vedella i la cuinen de diverses maneres, totes elles exquisites.


Pel que fa als cotxes, trobes models europeus de fa 20 anys perfectament conservats i funcionant. Allò que Europa no vol per vell, aquí se li dóna un segon, tercer o quart ús. Reciclatge de veritat. Els preus de cotxes amb elevat quilometrage però, són semblants als dels cotxes de segona a mà a casa nostra, com sempre aprofitant-nos de qui podem. Un salari raonabe a Madagascar (deixant a banda qui es dedica al sector turisme) podria ser del voltant de 250.000 ariary (~70€) mensuals, però la majoria de la població viu d'una economia de subsistència. Ens comentava en Njato, que un golf (penúltim model o l'anterior) amb 200.000Km podia costar entre 2000 i 3500€, uns quants milions d'ariay, per tant fora l'abast de la majoria dels malagasis. L'alternativa són cotxes en molt mal estat o vehicles de fabricació xinesa o índia. Val a dir que un cotxe no és massa útil en aquest país a no ser que sigui un tot-terreny. Per això hi ha també moltíssimes motos, de marques totalment desconegudes per nosaltres.


Sobta trobar en poblets petits amb cases baixes i senzilles, grans mansions amb tres i quatre pisos (o més) que sobresurten de la resta com si fossin palaus o torres. Sembla ser que la manera que té una família de demostrar que les coses li van bé en el terreny econòmic, és fer-se una casa ben alta.


Les carreteres són sempre plenes de gent caminant, de gent carregant coses amunt i avall. Aquí la gent fa llargues distàncies cada dia ja sigui per anar al troç a cuidar els sembrats, anar al mercat a vendre unes gallines o al metge.



Hem pres la N7 d'Antananarivo (1276m) fins a Antsirabe (1500m), tota la 34 i l'últim tram de 35 fins a Morondava. Curiositat: a l'altiplà predominen els topònims començats per Am o An, que afegeixen el concepte "en alçada" al significat de la paraula.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada