Antelope Canyon

Fa temps, havia vist una fotografia d'un congost estret de colors taronjosos, violetes i grocs. Un canyó on les parets en tensió, es retorçaven i on la llum les acariciava des de lluny sense voler-s'hi apropar...

...jo no sabia on era però tenia clar que hi havia d'anar. En el seu moment em va costar saber de què es tractava i a quin país es trobava. Actualment, cercant Antelope Canyon al google apareixen centenars de milers d'entrades. Han passat molts anys, i com jo, molta gent ha anat descobrint-lo.

Avui en dia representa un negoci molt lucratiu pels Navajos que gestionen les visites, tant a l'Upper com al Lower Antelope. En dates estivals cal fins i tot reservar, i els ramats de gent en grup el visiten en intervals de 15 min amb el guia esperonant-los pel darrera. Nosaltres vam optar per pagar el triple i fer el tour fotogràfic. La diferència; disposar de més temps, 2h en comptes de 30min, i tot i així vas a contra rellotge per prendre alguna fotografia decent.

La idea de muntar el trípode va queda descartada al cap de 10min, no hi ha ni temps, ni espai. A pols i tirant una mica d'ISO, una mica de diafragma, però sobretot amb molt de pols. La majoria les vaig aconseguir treure amb ISO400, 1/15-1/30, i amb diafragmes per sobre d'f4.

Les imatges no necessitaven massa explicació, però no he pogut reprimir-me.

BELLESA en majúscules!

Grand Canyon

L'adjectiu Grand li escau com anell al dit, de fet, no en trobaria cap millor per descriure'l. Impressiona; tot i que menys del que esperàvem i segurament pel fet de ser tan gran. Perquè no ets capaç de copsar la seva immensitat, la vista no pot abraçar el que és aquest gran complex de congosts, vall i barrancs, un suspesos sobre els altres. Tampoc no ajuda la calitja d'estiu; quan l'extensió és tant vasta, aquesta humitat limita la visió i enterboleix els colors. Totes les fotografies han estat fetes amb polaritzador, no hi havia alternativa.

Escalante Butte, Cardenas Butte i les Palisades of the Desert des del Desert View

La Seventyfive Mile Creek amb el Colorado al fons. El riu baixava marró, duent segurament el material que les pluges havien arrossegat dos dies abans al seu pas per Utah.

Vista des de Lipan Point

Des del Grand View Point

Bright Angel Creek des del Rim Trail

Mather Point, ple a vessar. La seva proximitat amb Las Vegas el fa un destí obligat per milers de turistes. Va ser on més massificació vam trobar, arribant a agobiar en algun moment.

Vistes des de Mohave Point en sentit est

Monument Valley

Entrant per la 163 en territori Navajo

A cavall entre Utah i Arizona trobem el Monument Valley. No és cap 'Parc Nacional' malgrat sigui més famós que molts dels parcs nacionals de l'Oest americà. Es troba dintre la reserva índia dels Navajos i està gestionat per aquest poble original americà.

Igual que els parcs nacionals, per accedir-hi toca pagar una entrada que dóna accés a les pistes que serpentegen entre torres i agulles. Es pot contractar el serveis d'un 4x4 navajo, però el terreny és prou bo com per entrar-hi amb el cotxe particular.

L'entorn és de pel·lícula, no en va s'hi han rodat diverses escenes ambientades en l'oest americà.

Al vespre, els tons vermellosos s'accentuen i esdevé cada cop més fotogènic.

Com en altres llocs, la imaginació ha donat noms a aquestes formacions rocoses. A sota l'Elephant.

Les vistes són magnifiques, i mesura que el sol cau, la majoria de visitants va retirant-se i la sensació de pau t'envolta. Els colors relaxants i el silenci d'aquests gegants et fan sentir lluny de la civilització que tenim tan a prop. Es perd la noció del temps.

Quan el sol arriba a tocar l'horitzó, es produeix un efecte màgic sobre aquestes roques, el vermells desapareixen i per uns minuts els daurats revesteixen aquestes parets. Espectacular.

Church Rock

Baixant per la 191, abans de desviar-nos cap a la Newspaper Rock (Needles District del Canyonlands National Park) trobem la Church Rock, una torre de roca sedimentària detrítica, amb les seves llegendes.

La ruta continua cap al sud, propera parada... Monument Valley!

Arches National Park

El mític i més que conegut parc dels arcs!
Com si es tractés d'un safari geològic, s'hi entra en cotxe i vas fent... decidint on parar quan et sembla. Hi ha diverses rutes a peu i de diversa dificultat, a gust de tothom.

Aviat descobreixes que a banda d'arcs és un parc amb formacions ben curioses. La muntanya de Montserrat en vermell?

Devils Garden Trail

Hi ha diverses rutes indicades, la del Devils Garden és la que permet veure més arcs i és potser la més llarga. A sota el Landscape Arch.

Aquí la ruta deixa de ser un sender senyalitzat com et tenen acostumat els americans, i vas una mica com les cabres!

Al final de la ruta arribem al capritxós Double O Arch

Aquestes, són les formacions rocoses, que per la manera de fracturar-se en rengleres i per diferències de duresa de la roca de sota, permeten que l'erosió diferencial de nivells inferiors pugui acabar generant forats i finalment arcs.

Partition Arch. Una finestra a les planícies del nord.

Un dels pocs autòctons d'aquestes terres, un Eastern Fence Lizard o Northern Plateau Lizard (Sceloporus undulatus)

El Navajo Arch.



Les parets d'aquests arcs han patit erosions diverses i et trobes amb sanefes, gravats i escultures naturals sorprenents.

L'altra ruta important és la Delicate Arch Trail, que com el nom indica, et porta fins la icona del Parc, el Delicate Arch. No era una caminada massa llarga (3h anar i tornar) però havia començat a ploure amb el risc que el temps empitjorés. Així que va decidir agafar la Wolf Ranch road fins el final i arribar-nos caminant fins al Upper Delicate Arch Viewpoint per veure aquest arc encara que fos de lluny. La visió des d'aquest punt, és diferent; no és tant l'arc sinó el conjunt, l'arc en el seu context geològic. La vista des del sud permet fer-se una idea de les dimensions de roca estratificada d'on surgeix el delicate arc, com si l'escultor hagués picat la roca del voltant fins deixar l'arc a la vista.

Tot i plovisquejar, vaig muntar el trípode i el 70-200 amb duplicador per endur-me almenys un primer pla de l'arc. De lluny, el paisatge empetiteix aquest arc solitari, però la realitat és un altra, fa 20 metres d'alçada!

Era tard i volia ploure! però encara volíem apropar-nos a la The Windows section. A sota el Garden of Eden amb l'Elephan Butte.

Semblava que parava de ploure i vam decidir fer una última passejada fins l'immens Double Arch! Fixeu-vos en la mida de la gent.

Canyonlands National Park

En la imatge de sota, el Mesa Arch i al darrera seu al fons, el Washer Woman Arch i la Monster Tower.

Aquest és un d'aquells parcs nacionals secundaris, que la majoria de la gent es salta malgrat la seva proximitat amb el dels Arches. Té una orografia especial i punts elevats que ofereixen miradors privilegiats des d'on contemplar aquest paratge. Si mai hi tornem, de ben segur serà un dels parcs que repetiré. No serà peculiar com el Bryce o els Arches, però la seva bellesa és colpidora. Com tots els parcs, la part que vam tenir temps de visitar és molt petita, totes les imatges que veureu són de l'Island of the Sky District, la part més al nord del parc. Deixo apuntat a la llista de pendents el Needles District i el Dead Horse Point State Park, a l'oest de l'Island of the Sky!

A continuació, el Shafer Canyon i la Shafer Trail Road.

El parc compren una àrea immensa on conflueixen dos rius, el Green River i el Colorado River. És precisament el pas d'aquests rius el que ha modelat aquesta extensa superfície de canyons dintre de canyons.

Els Arcs són el resultat d'un fenomen erosiu que es dona al llarg de tot Utah i part d'Arizona. Als Arches National Park és potser, el lloc on en trobem més per quilòmetre quadrat i en una extensió de terreny relativament petita, però en trobes a molts altres lloc i als mapes n'hi ha molts més d'assenyalts. De fet de tots els que vam veure, aquest, el Mesa Arch, és el que més em va impressionar, i es troba precisament a Canyonlands!

És un enorme i majestuós arc allargat que fa de finestra del precipici. És molt famós per les imatges que ofereix a la sortida de sol, però no té res a envejar als colors de la llum del sol quan cau sobre l'arc i el paisatge que ofereix al seu darrera.

Aquestes són les imatges més característiques del parc, la formació de canyons al llit d'antics canyons erosionats milions d'anys abans que es trobaven en els diversos nivells superiors. En la fotografia de sota la Soda Springs Basin i el Green River al fons.

Una vista de la Soda Springs Basin des d'un mirador immillorable.

Aquesta és una vista clàssica de la Monument Basin des del Grand View Point Overlook. Des d'aquí et fas una idea de la immensitat d'aquest parc nacional i de la feina feta per aquests dos rius al llarg de la seva vida, amb la ajuda de la resta d'elements.

Capitol Reef National Park

Vam travessar Capitol Reef d'oest a est per la 24. Podem dir amb molta recança, que vam poder veure poca cosa d'aquesta meravella geològica, estàvem de pas.

Les roques són d'un vermell fosc que en la resta de parcs, amb menys varietat de color, almenys en aquesta zona.

Els paisatges són bonics miris on miris, però el més espectacular devia ser resseguir total la vall del Reef de nord a sud. Per això calia destinar un o dos dies aquest parc i no entrava dintre dels seleccionats. S'ha de triar!

Vam parar a dinar a l'àrea de Fruita i mentre dinàvem vam tenir la sort de veure una petita joia de la natura, un colibrí que fent un brunzit de petit helicòpter va aparèixer de sobte sobre nostre, es va aturar sostenint el vol a poc més d'un metre del meu nas i va desaparèixer tal com havia aparegut, de sobte i sense poder-lo seguir ni amb la vista. Em vaig quedar amb les ganes de fer-li una fotografia però va anar tot massa ràpid. Ens vam haver de conformar amb un parell de cérvols jovenets que durant una estona ens van fer companyia al mateix prat on menjàvem.

En la fotografia següent, la Fruita Farm, una antiga granja que forma part d'una espècie de museu rural, situada en un entorn magnífic.