divendres, 11 de desembre del 2015

Las Vegas

Diguem que s'hi havia d'anar...

Era el més prescindible del viatge però donat que si o si havíem d'agafar un avió per tornar a casa, vam decidir acabar la ruta a Las Vegas! De fet, hi vam estar només l'últim dia, bé, mig dia, perquè un cop vam poder registrar-nos a l'hotel i tornar el cotxe ja havíem perdut 3h.

Conduir per Las Vegas és asfixiant, i no només pel trànsit, com el d'altres ciutats americanes, sinó per la quantitat de carrers que no tenen sortida, autèntiques avingudes que et porten a interiors d'hotels-ciutat, a aparcaments immensos... cada illa són com 3 de les de l'Eixample amb diverses vies internes! Un cop dins d'aquests carrers és com entrar en un excalèxtric del que no en pots sortir ni canviar de sentit fins dos o tres illes més amunt i dues més a l'esquerra.... tot sembla haver estat muntat arbitràriament o amb la idea de fer-ho el menys intuïtiu possible.


La sensació que tens conduint per Las Vegas és el de travessar una gran ciutat estesa de qualsevol manera al mig del no res. Desorganitzada i caòtica arquitectònicament parlant. Una extensió de carrers amb edificis alts, i edificis de dos pisos al costat, magatzems, descampats, naus industrials, casetes unifamiliars i urbanitzacions clòniques que cobreixen una enorme superfície, més de tres cops la de Barcelona.


Al final, la idea de Las Vegas que tenim és redueix a uns 4-5Km d'una sola vinguda la de Las Vegas Boulevard, on es troben els immensos complexes hotelers-casinos de les pelis. La resta no té cap interès. Un sol carrer on és impossible caminar en línia recta per la vorera més de 100m sense haver de pujar per creuar un pont, travessar un centre comercial, sortir al 'hall' d'un hotel, agafar un tren llançadera que et porta a dos hotels més amunt, entrar una zona de restaurants i tornar a sortir al carrer... tot una immensa atracció!


Cada hotel s'inspira en un país i tot gira al voltant d'aquella temàtica, sota, l'interior del Caesars Palace ambientat en la Roma clàssica...


O, els carrerons de Paris... envaïts de màquines escurabutxaques.


Quan cau el sol, tot són llums i immenses pantalles que et bombardegen amb publicitat i anuncien concerts, espectacles i altres activitats que ofereixen aquests 4Km d'excentricitats.


La gent omple els carrers, restaurants, centres comercials...


Aquesta avinguda no dorm!

dissabte, 5 de desembre del 2015

Horseshoe Bend

Horseshoe Bend, un dels meadres més famosos del colorado al seu pas per Page, Arizona