dimarts, 17 de desembre del 2013

Fotos seleccionades enguany al FotoNat 2013

Tímid. Ens atrau el món vist a través d'un macro pel que la seva mida amaga a la vista, ens sorprèn la fauna i flora de països llunyans perquè la monotonia ens fa perdre l'interès en la bellesa del que tenim a prop, i ens meravella el que la tecnologia en mans experimentades és capaç de mostrar en dos dimensions. Sovint però tenim i ben a prop, instants i detalls que només demanen un clic d'obturador sense més complicacions, i sacien, per uns moments, la cerca d'aquella fotografia en majúscules.

Nikon D300, AF-S Nikkor 70-200mm f/2.8 G VRII, f/4.5, 1/5000s, ISO 200


De camí al barber. El motiu de la sortida havia estat anar a buscar bolets i de fet estava sent un èxit, trobàvem camagrocs arreu. La qüestió es que, independentment del motiu que em porti a la muntanya, la càmera em segueix i com en altres casos almenys un macro l'acompanya, per si de cas... En aquesta ocasió ajupit entre la bardissa em va sorprendre aquest curiós animaló de closca i la collita va passar a segon terme. Un cargol per si mateix no sol sorprendre a ningú però algú havia vista mai un cargol pelut???

Nikon D300, AF Micro-Nikkor 60mm f2.8D, f/18, 1/80s, ISO 200

dissabte, 7 de desembre del 2013

Il·lustracions d'ADME

Deixo tres imatges d'exemple de l'última col·laboració en el terreny de la farmacocinètica i el metabolisme.
En la primera, els quatre processos clau en el trànsit d'un fàrmac a través de l'organisme:


Esquema detallat del procés d'excreció del fàrmac:


I les possibles vies de seu metabolisme:

dijous, 21 de novembre del 2013

La Noguera des de l'aire

Nikon D300, AF-S Nikkor 70-200mm f/2.8 G VRII, f/8, 1/160s, ISO 250

Nikon D300, AF-S Nikkor 14-24mm f/2.8 G, f/8, 1/320s, ISO 250

Nikon D300, AF-S Nikkor 14-24mm f/2.8 G, f/8, 1/500s, ISO 250

Nikon D300, AF-S Nikkor 14-24mm f/2.8 G, f/8, 1/640s, ISO 250

Nikon D300, AF-S Nikkor 14-24mm f/2.8 G, f/8, 1/640s, ISO 250

Nikon D300, AF-S Nikkor 70-200mm f/2.8 G VRII, f/9, 1/640s, ISO 250

Nikon D300, AF-S Nikkor 70-200mm f/2.8 G VRII, f/8, 1/400s, ISO 250

Nikon D300, AF-S Nikkor 14-24mm f/2.8 G, f/9, 1/400s, ISO 250

Montserrat al final del mar de núvols!

Nikon D300, AF-S Nikkor 70-200mm f/2.8 G VRII, f/9, 1/3200s, ISO 250

Nikon D300, AF-S Nikkor 70-200mm f/2.8 G VRII, f/8, 1/200s, ISO 250

Nikon D300, AF-S Nikkor 14-24mm f/2.8 G, f/8, 1/500s, ISO 250

Nikon D300, AF-S Nikkor 14-24mm f/2.8 G, f/8, 1/640s, ISO 250

Nikon D300, AF-S Nikkor 14-24mm f/2.8 G, f/8, 1/640s, ISO 250

Nikon D300, AF-S Nikkor 14-24mm f/2.8 G, f/8, 1/500s, ISO 250

Nikon D300, AF-S Nikkor 14-24mm f/2.8 G, f/8, 1/640s, ISO 250

dimecres, 13 de novembre del 2013

Sardanes

No deixa de ser un repte intentar captar els detalls i moments especials d'aquesta dansa incompresa que tots hem vist ballar en alguna plaça.

Nikon D300, AF-S Nikkor 70-200mm f/2.8 G VRII, f/2.8, 1/3200s, ISO 200.

Faig una pausa canviant puntualment de temàtica... i us deixo algunes fotos dels Parcials del Campionat de Grans d'enguany (Final A 2013) a Terrassa.

Nikon D300, AF-S Nikkor 70-200mm f/2.8 G VRII, f/5, 1/1250s, ISO 200.

Una petit reportatge gràfic social i de tradició...

Nikon D300, AF-S Nikkor 70-200mm f/2.8 G VRII, f/9, 1/500s, ISO 200.

Nikon D300, AF-S Nikkor 70-200mm f/2.8 G VRII, f/6.3, 1/400s, ISO 200.

Nikon D300, AF-S Nikkor 70-200mm f/2.8 G VRII, f/3.5, 1/3200s, ISO 200.

Nikon D300, AF-S Nikkor 70-200mm f/2.8 G VRII, f/8, 1/800s, ISO 200.

Nikon D300, AF-S Nikkor 70-200mm f/2.8 G VRII, f/8, 1/500s, ISO 200.

Aprofitant l'avinentesa que un amic hi participava i que la càmera em sol seguir sempre arrapada a l'esquena...

Nikon D300, AF-S Nikkor 70-200mm f/2.8 G VRII, f/3.5, 1/1600s, ISO 200.

La idea ha estat també restringir-me al 70-200 per no caure en els enquadraments evidents...

Nikon D300, AF-S Nikkor 14-24mm f/2.8 G, f/9, 1/400s, ISO 200.

Nikon D300, AF-S Nikkor 70-200mm f/2.8 G VRII, f/5, 1/1600s, ISO 200.

Nikon D300, AF-S Nikkor 70-200mm f/2.8 G VRII, f/8, 1/1500s, ISO 200.

diumenge, 27 d’octubre del 2013

La Penya Montanyesa per la Feixa del Toro

Feia molt de temps que volia pujar aquesta muntanya. Un cop arribats a L'Aïnsa, la Penya Montanyesa, a l'extrem occidental de la Serra de Ferrera, sobresurt fent-se visible des de qualsevol punt. Si pugem fins a Escuaín destaquen juntament amb la Penya Solano i la Muntanya de Lierga (d'esquerra a dreta) com a tres elegans massissos de roca amb el Cotiella al fons! Espectacular



Tenint tan a prop els principals 3000s del Pirineu, aquesta Penya havia quedat sempre relegada a una possible alternativa si algun dia s'havia d'improvitzar un canvi de plans...
Però després de llegir un parell ressenyes a internet sobre l'ascenció a aquesta muntanya per la variant de la Feixa del Toro va guanyar interès per si sola!


L'excursió comença a la mateixa carretera d'Oncins al Monestir de San Beturián. El corriol puja en ziga-zagua pel mig del bosc i després entre arbusts i matolls.

Des d'aquest punt s'observa ja la ruta típica a través de prats en forta pendent escalats per penya-segats, i els precipicis a l'esquerra, per on transcorre la Feixa del Toro


La lluna encara no havia desaparegut i amb el teleobjectiu es podia obtenir alguna imatge maca.


Arribat un punt, trobem la indicació del desviament cap a la Feixa del Toro. El corriol, menys definit però assenyalat, ens fa baixar per una canal força pendent i amb una densa vegetació, abans de poder intuir el començament de la feixa. Mentrestant, un grup nombrós de voltors ens va sobrevolant aprofitant les corrents d'aire i ens fa aturar una estona per fer algunes fotos!


La feixa comença a intuir-se després d'un ressalt de roca. De moment una tartera amb fort pendent...


Després d'una estona d'ascenció pesada, es va definint un corriol entre matolls i la pendent es va suavitzant. Es comença a apreciar la Feixa realment! Des d'aquest punt impressiona!


A partir d'aquí, aquesta repisa natural es va eixamplant i estrenyent segons el tram i ens proporciona vistes sorprenents. El corriol va resseguint els entrants i sortints de la muntanya sempre amb una timba considerable a la nostra esquerra. Malgrat el que pot semblar en començar però, el sender no és tant exposat com un pot pensar. Evidentment la ruta està totalment desaconsellada per a gent amb vertigen però no planteja deficultats tècniques ni més riscs que moltes altres excursions d'alta muntanya.


Aquesta variant del camí d'ascenció suposa allargar lleugerament la ruta, però la fa realment interessant.


Després d'una bona estona de Feixa arribem a la Canal Major. I comencem a pujar per la seva forta pendent de roques fins confluir amb el camí clàssic.


A partir d'aquí la ruta progressa per pendent suau fins l'últim tram abans del cim.


Les vistes de la Tuca, el pic a la dreta de la Penya són veritablement maques però l'última pendent està posant a prova ja la resistència de les nostres cames, portem ja unes quantes hores caminant...
Ens trobem ja molt a prop del cim. El desnivell acaba siguent de vora 1400m.


I per postres, quan arribem hi ha algú que ja se'ns ha avançat!


Des d'aquest cim es divisa tot el Pirineu Aragonès!


Fins els imponents tresmils de sobre Gòriz


I bé, és qüestó de menjar una miqueta i anar passant que s'està fent tard!
La baixada la fem per la via clàssica, per prats més tranquils i bucòlics...


Ràpidament ens anem allunyant del cim, però la distància en horitzontal enganya i el descens es fa molt llarg...


I de cop, una sorpresa! Una espècies de xampinó gegant!


Bé, uns quants!


Sorprèn veure com les tarteres estan siguent invadides per mates de boix que voregen tot el seu perfil arran de prat.


I encara quedava una estoneta pel cotxe! Unes 8 hores en total...