dilluns, 26 de desembre del 2011
Postal de Tremp
Una tarda d'hivern obtinguda a partir de 12 fotografies:
Nikon D300, AF-S Nikkor 70-200mm f/2.8 G VRII, f/4.6, 1/1000s, ISO 200
diumenge, 25 de desembre del 2011
Paisatge hivernal a la Conca Dellà
L'hivern ja fa dies que ha arribat al Pallars i el paisatge malgrat no presentar neu, fa venir fred!
Nikon D300, AF-S 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/7.1, 1/160s, ISO 200
La fotografia està feta entre Claret i Fígols en direcció a St. Corneli i la serra de Carrànima.
Nikon D300, AF-S 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/7.1, 1/160s, ISO 200
La fotografia està feta entre Claret i Fígols en direcció a St. Corneli i la serra de Carrànima.
divendres, 23 de desembre del 2011
Finalista FotoNat2011
Penjo les dues fotografies que he presentat enguany al concurs de fotografia de zoologia i natura FotoNat2011. Cap de les dues ha estat premiada però ambdues han estat seleccionades entre les 20 finalistes de la categoria de Natura.
La primera d'elles, un detall del revers d'una fronda de Polypodium vulgare amb els sorus carregats d'espores:
La segona, una esbelta Silene amb un fons immillorable proporcionat per un grup de Carex en el mateix prat:
La primera d'elles, un detall del revers d'una fronda de Polypodium vulgare amb els sorus carregats d'espores:
La segona, una esbelta Silene amb un fons immillorable proporcionat per un grup de Carex en el mateix prat:
Nikon D300, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/11, 1/320s, ISO 200
dijous, 17 de novembre del 2011
Afegides noves imatges a la pàgina Natura
Darrerament he afegit algunes imatges noves a la pàgina Natura
dimecres, 16 de novembre del 2011
La tardor al Pla de la Calma
La tardor és una bona època per passejar pel Pla de la Calma abans que arribi el fred i la neu tapissi les parts altes del Montseny!
I si el dia ho permet, la posta de sol mirant cap a Montserrat pot ser espectacular!
I si el dia ho permet, la posta de sol mirant cap a Montserrat pot ser espectacular!
dimecres, 26 d’octubre del 2011
La Glacera del Vignemal
Cada cert temps sentim parlar del retrocés de les glaceres al Pirineu i als Alps com a conseqüència de l'escalfament global, però la de l'Aneto surt cada any pels mitjans de comunicació en algun moment de l'estiu o tardor, per anunciar un empitjorament del seu estat respecte anys anteriors.
Comento això perquè ara fa uns dies vaig tornar a la zona de la Múnia, 4 anys després de l'últim cop. Aquesta vegada per pujar el Robiñera, just davant de la serra de la Múnia-Tromouse i vaig recordar aquesta notícia en observar la magnífica glacera del Vignemal en la distància. Recordant l'ascenció al Vignemal ja fa uns anys la sensació va ser d'una dramàtica reducció de la superfície coberta de glaç!
En el seu moment vaig prendre una fotografia amb la vella CoolPix5700 des de la Múnia, així que vaig decidir prendre una altra fotografia amb la actual D300 per comparar-les en arribar a casa.
Si tenim present que la primera fotografia va ser presa poc després d'una de les primeres nevades de la tardor i per tant, que part de la superfície coberta que s'observa, especialment al circ i als seus marges, és neu acumulada sobre el glaç, no hi ha massa diferències entre ambdues fotos. Fin i tot sembla que la llengua de la glacera que baixa pel marge dret és uns metres més baixa aquest any que al 2007.
Salvant els possibles errors deguts a la recent coberta de neu i a la lleugera diferència d'angle en què han estat preses les fotografies (des de la Múnia i des del Robiñera), el límits de la glacera coincideixen de manera general:
Potser hi hagi hagut una reducció en el gruix del glaç però en aparença, aquesta glacera no sembla haver-se vist tant afectada en aquests modestos darrers 4 anys! Hi hauré de tornar un altre cop d'aquí 4 anys a fer el Tromouse!!!
Comento això perquè ara fa uns dies vaig tornar a la zona de la Múnia, 4 anys després de l'últim cop. Aquesta vegada per pujar el Robiñera, just davant de la serra de la Múnia-Tromouse i vaig recordar aquesta notícia en observar la magnífica glacera del Vignemal en la distància. Recordant l'ascenció al Vignemal ja fa uns anys la sensació va ser d'una dramàtica reducció de la superfície coberta de glaç!
En el seu moment vaig prendre una fotografia amb la vella CoolPix5700 des de la Múnia, així que vaig decidir prendre una altra fotografia amb la actual D300 per comparar-les en arribar a casa.
Si tenim present que la primera fotografia va ser presa poc després d'una de les primeres nevades de la tardor i per tant, que part de la superfície coberta que s'observa, especialment al circ i als seus marges, és neu acumulada sobre el glaç, no hi ha massa diferències entre ambdues fotos. Fin i tot sembla que la llengua de la glacera que baixa pel marge dret és uns metres més baixa aquest any que al 2007.
Salvant els possibles errors deguts a la recent coberta de neu i a la lleugera diferència d'angle en què han estat preses les fotografies (des de la Múnia i des del Robiñera), el límits de la glacera coincideixen de manera general:
Potser hi hagi hagut una reducció en el gruix del glaç però en aparença, aquesta glacera no sembla haver-se vist tant afectada en aquests modestos darrers 4 anys! Hi hauré de tornar un altre cop d'aquí 4 anys a fer el Tromouse!!!
dissabte, 17 de setembre del 2011
Argyope al Garraf
La troballa d'aquesta magnífica Argiope bruennichi ha salvat finalment, una improvizada sortida fotogràfica!
Aquí un detall de les seves habilitats tèxtils! Bé, potser es tracti d'un defecte de confecció realment...
Malgrat la brisa insistent i la meva molesta presència aquest exemplar sembla decidit a esperar immòbil l'aparició del seu primer àpat del dia. I al final ha arribat, mentre estava revisant els paràmetres d'il·luminació en la càmera una mosca ha topat amb la terenyina i d'un bot s'hi ha llençat a sobre i en qüestió de dècimes de segon, n'ha fet un farcell amb terenyina i ha començat a cruspir-se-la!
Aquí un detall de les seves habilitats tèxtils! Bé, potser es tracti d'un defecte de confecció realment...
Malgrat la brisa insistent i la meva molesta presència aquest exemplar sembla decidit a esperar immòbil l'aparició del seu primer àpat del dia. I al final ha arribat, mentre estava revisant els paràmetres d'il·luminació en la càmera una mosca ha topat amb la terenyina i d'un bot s'hi ha llençat a sobre i en qüestió de dècimes de segon, n'ha fet un farcell amb terenyina i ha començat a cruspir-se-la!
dimecres, 31 d’agost del 2011
Menorca, abans una illa més tranquil·la...
Des del primer cop que vaig estar a Menorca ara fa ja més de 20 anys, els xalets i urbanitzacions han anat creixent com a bolets, i tot i mantenir un cert estil illenc, cada cop ocupen més terreny. Això a comportat per extensió, un augment més que notable del nombre de turistes. Si no és fora de temporada, a l'estiu cada cop hi ha més aglomeracions! A les cales més maques de l'ílla s'ha passat d'accedir-hi a per camins sense asfaltar on s'havia de deixar el cotxe a certa distància per acabar baixant-hi caminant, a poder deixar el cotxe al costat de la platja amb aparcaments semblants als de grans superfícies comercials! I és clar, sumant l'augment de visitants de l'illa a aquestes facilitats, fa que a les meravelloses caletes no hi càpiga una agulla més tard de les 10 del matí i que toqui matinar per poder gaudir de poc més d'una horeta de tranquil·litat! Al final caldrà arribar-hi a les 7 a aquest ritme, però val la pena, a Menorca hi ha racons impressionants, res a envejar a destins paradisíacs del Carib, de l'índic o del Pacífic!
Deixo un recull de panoràmiques d'alguns d'aquests indrets. Començo per Cala Pilar. Crec que les millor cales es troben a la meitat oest de l'ílla amb la Cala Pilar possiblement com la més maca del nord:
Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/8, 1/100s, ISO 200 (6 fotos originals)
La platja es troba en un entorn especial. La sensació es de trobar-se entre sorres i roques volcàniques. L'aigua és cristal·lina i l'arena d'un color torrat, a diferència de les del sud de sorres blanques.
Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/7.1, 1/160s, ISO 200 (5 fotos originals)
A aquesta cala s'hi arriba a peu. Cal caminar 3 quarts d'hora des d'un aparcament relativament petit. Això potser faci que fins les 11 hi hagi menys de 20 persones a la platja i cap al migdia, quan ja arriba el segon torn, menys matiner, tampoc sigui agobiant.
Un dels llocs on es fa notar la gent és al vespre-nit a Ciutadella, especialment als voltants del Port. Es tracta d'una zona amb ''cert nivell''! És el lloc escollit per molta gent per anar a sopar o prendre alguna cosa i de pas lluïr els nous modelets estiuencs...
Nikon D300, AF-S Nikkor 14-24mm f/2.8 G, f/5.6, 1/50s, ISO 200 (3 fotos originals)
Unes de les caletes que no podem perdre'ns són la Macarella i Macarelleta, al sud-oest de l'illa. La primera en trobar-nos és la Macarella:
Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/7.1, 1/200s, ISO 200 (8 fotos originals)
Però donat que s'omple aviat, és millor continuar cap a la Macarelleta (que tampoc tardarà en omplir-se)!
Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/9, 1/100s, ISO 200 (12 fotos originals)
La Macarelleta intenta reservar-se per a la pràctica nudista, però malgrat els reiterats intents d'aquest col·lectiu per fer-se seva la platja (retolant pedres i troncs per a limitar-hi l'accés), la gent no s'està per tonteries i ben aviat s'hi barregen famílies amb nens, parelles, colles d'amics...
Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/9, 1/100s, ISO 200 (5 fotos originals)
Al sud trobem també la famosa cala en Turqueta d'agües del color al què ja fa certa referència el nom!
Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/7.1, 1/400s, ISO 200 (8 fotos originals)
És de les més guapes i la densitat de gent es manté força acceptable! Tot i així és recomanable arribar-hi abans de les 9 per veure-la, abans que l'aigua sembli una piscina d'un parc aquàtic!
Tornant al nord, al costat del cap de Cavalleria trobem la platja de Binimel·là:
Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/9, 1/80s, ISO 200 (6 fotos originals)
i seguidament en direcció oest seguint el Camins de cavalls (GR-223), la cala Pregonda, amb un relleu peculiar!
Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/7.1, 1/160s, ISO 200 (5 fotos originals)
Per cert, el cap de Cavalleria és un altre punt de l'illa amb vistes que valen la pena:
Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/10, 1/125s, ISO 200 (4 fotos originals)
A part de platges, hi ha poblacions que cal visitar com Ciutadella, Mercadal o la capital: Maó
Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/7.1, 1/250s, ISO 200 (5 fotos originals)
Però també hi ha alguna urbanització que val la pena veure, com Binibèquer, construida cap el 1970 simulant una vila de pescadors:
Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/4.8, 1/60s, ISO 200 (16 fotos originals)
Tornant a les cales del sud, entre la cala en Turqueta i les platges de Son Saura arribem caminant a l'esplèndida cala des Talaier, amb una aigua immillorable:
Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/8, 1/500s, ISO 200 (5 fotos originals)
Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/8, 1/640s, ISO 200 (16 fotos originals)
I per acabar (és un dir, hi ha molt i molt més a veure!) cal arribar-se a la Cala Mitjana:
Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/9, 1/200s, ISO 200 (17 fotos originals)
Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/8, 1/125s, ISO 200 (5 fotos originals)
I quan comença a emplenar-se, fer una excursioneta fins a la cala Trebalúger, on encara trobarem poca gent!
Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/6.3, 1/160s, ISO 200 (11 fotos originals)
Deixo un recull de panoràmiques d'alguns d'aquests indrets. Començo per Cala Pilar. Crec que les millor cales es troben a la meitat oest de l'ílla amb la Cala Pilar possiblement com la més maca del nord:
La platja es troba en un entorn especial. La sensació es de trobar-se entre sorres i roques volcàniques. L'aigua és cristal·lina i l'arena d'un color torrat, a diferència de les del sud de sorres blanques.
A aquesta cala s'hi arriba a peu. Cal caminar 3 quarts d'hora des d'un aparcament relativament petit. Això potser faci que fins les 11 hi hagi menys de 20 persones a la platja i cap al migdia, quan ja arriba el segon torn, menys matiner, tampoc sigui agobiant.
Un dels llocs on es fa notar la gent és al vespre-nit a Ciutadella, especialment als voltants del Port. Es tracta d'una zona amb ''cert nivell''! És el lloc escollit per molta gent per anar a sopar o prendre alguna cosa i de pas lluïr els nous modelets estiuencs...
Unes de les caletes que no podem perdre'ns són la Macarella i Macarelleta, al sud-oest de l'illa. La primera en trobar-nos és la Macarella:
Però donat que s'omple aviat, és millor continuar cap a la Macarelleta (que tampoc tardarà en omplir-se)!
La Macarelleta intenta reservar-se per a la pràctica nudista, però malgrat els reiterats intents d'aquest col·lectiu per fer-se seva la platja (retolant pedres i troncs per a limitar-hi l'accés), la gent no s'està per tonteries i ben aviat s'hi barregen famílies amb nens, parelles, colles d'amics...
Al sud trobem també la famosa cala en Turqueta d'agües del color al què ja fa certa referència el nom!
És de les més guapes i la densitat de gent es manté força acceptable! Tot i així és recomanable arribar-hi abans de les 9 per veure-la, abans que l'aigua sembli una piscina d'un parc aquàtic!
Tornant al nord, al costat del cap de Cavalleria trobem la platja de Binimel·là:
i seguidament en direcció oest seguint el Camins de cavalls (GR-223), la cala Pregonda, amb un relleu peculiar!
Per cert, el cap de Cavalleria és un altre punt de l'illa amb vistes que valen la pena:
A part de platges, hi ha poblacions que cal visitar com Ciutadella, Mercadal o la capital: Maó
Però també hi ha alguna urbanització que val la pena veure, com Binibèquer, construida cap el 1970 simulant una vila de pescadors:
Tornant a les cales del sud, entre la cala en Turqueta i les platges de Son Saura arribem caminant a l'esplèndida cala des Talaier, amb una aigua immillorable:
I per acabar (és un dir, hi ha molt i molt més a veure!) cal arribar-se a la Cala Mitjana:
I quan comença a emplenar-se, fer una excursioneta fins a la cala Trebalúger, on encara trobarem poca gent!
diumenge, 21 d’agost del 2011
Libèl·lules als jardins del Palau de Pedralbes
Ens els darrers anys l'Ajuntament de Barcelona ha intentat conservar els petits 'ecosistemes' d'algunes basses o estanys urbans naturalitzats, preservant-ne la diversitat.
La idea és protegir principalment els amfibis que hi viuen. Les basses són netejades anualment però es té cura d'extreure'n els cap grossos com també les larves de libèl·lules, per retornar-los-hi posteriorment. Això es duu a terme a diversos jardins de la ciutat incloent els del Parc de Pedralbes. I sembla que està tenint èxit, les basses en qüestió estan plenes de vida! Alguna cosa havien de fer bé amb tans anys a la poltrona!!!
És aquí on he fotografiat els exemplars de libèl·lules que mostro a continuació. El primer, d'un vermell radioactiu intens, és un mascle de Crocothemis erythraea:
El segon, un mascle d'Orthetrum cancellatum. La coloració no és exactament l'esperada, les parts fosques no estan tan esteses per l'abdomen com se sol veure, ni s'observen les línies grogoses als costats. L'explicació podria ser la maduresa de l'exemplar, amb el temps sembla que es perden certs caràcters de la coloració típica.
La idea és protegir principalment els amfibis que hi viuen. Les basses són netejades anualment però es té cura d'extreure'n els cap grossos com també les larves de libèl·lules, per retornar-los-hi posteriorment. Això es duu a terme a diversos jardins de la ciutat incloent els del Parc de Pedralbes. I sembla que està tenint èxit, les basses en qüestió estan plenes de vida! Alguna cosa havien de fer bé amb tans anys a la poltrona!!!
És aquí on he fotografiat els exemplars de libèl·lules que mostro a continuació. El primer, d'un vermell radioactiu intens, és un mascle de Crocothemis erythraea:
El segon, un mascle d'Orthetrum cancellatum. La coloració no és exactament l'esperada, les parts fosques no estan tan esteses per l'abdomen com se sol veure, ni s'observen les línies grogoses als costats. L'explicació podria ser la maduresa de l'exemplar, amb el temps sembla que es perden certs caràcters de la coloració típica.
dimecres, 10 d’agost del 2011
Fotografia urbana d'alt risc!
Fotografiar les Fonts de Montjuïc des del mig de l'avinguda de Maria Cristina entre cotxes i pitades té el seu risc, però per agafar la Font amb el Palau darrera s'havia de fer!! Volia provar a més el 70-200 en condicions de poca llum i a pols, i aquesta era una bona manera!
Malgrat que les quatre columnes reinstal·lades darrera la font es carreguen en certa manera la vista (entenc el simbolisme, però quina cagada), el conjunt de la Font Màgica amb el MANC al fons continua tenint el seu atractiu!
Pel que fa al rendiment del 70-200...excel·lent. Tot i que em va caler augmentar ISO per sobre del que hauria volgut, les fotografies resultats, fetes a f2.8 i amb velocitats de fins a 1/60s a 200mm, surten perfectament nítides, i estic parlant de prendre fotos sostenint a pols uns 2,5kg! La nova versió d'estabilitzador que incorpora l'objectiu és realment efectiu i la qualitat de la imatge des del centre als extrems és perfecta fins i tot a f2.8 (clar que estem parlant d'un sensor DX):
Malgrat que les quatre columnes reinstal·lades darrera la font es carreguen en certa manera la vista (entenc el simbolisme, però quina cagada), el conjunt de la Font Màgica amb el MANC al fons continua tenint el seu atractiu!
Pel que fa al rendiment del 70-200...excel·lent. Tot i que em va caler augmentar ISO per sobre del que hauria volgut, les fotografies resultats, fetes a f2.8 i amb velocitats de fins a 1/60s a 200mm, surten perfectament nítides, i estic parlant de prendre fotos sostenint a pols uns 2,5kg! La nova versió d'estabilitzador que incorpora l'objectiu és realment efectiu i la qualitat de la imatge des del centre als extrems és perfecta fins i tot a f2.8 (clar que estem parlant d'un sensor DX):
Subscriure's a:
Missatges (Atom)