dimecres, 20 de desembre de 2017

Avinguda dels Baobabs

Reniala o Baobabs de Grandidier (Adansonia grandidieri) a l’Avinguda dels Baobabs, entre Morondava i Belon'i Tsiribihina, a la regió de Menabe (Oest Madagascar)


Aquest tram de la carretera n.8 deu ser el més fotografiat de Madagascar. Les dimensions descomunals dels baobabs que creixen a banda i banda de la carretera ja són un atractiu per si sol però, en caure el sol, els colors fan d'aquest indret un racó màgic. I el habitants dels poblats del voltant ho saben i cada dia hi munten paradetes, per intentar vendre als turistes figures de baobabs tallades en fusta palissandre i altres tipus d'artesania local.


Aquesta és una de les postals que tot turista mira d'endur-se de Madagascar. Val la pena el llarg viatge des de la capital per presenciar aquí una posta.



dilluns, 18 de desembre de 2017

Tsingy de Bemaraha

Parc Nacional dels Tsingy de Bemaraha, regió de Melaky (Est Madagascar)

Es tracta d'unes formacions rocoses creades com a conseqüència de l'erosió continuada al llarg de milions d'anys, d'una gran massa calcària formada fa molts molts anys per sedimentació al fons del mar. No és una muntanya aïllada sinó una espècie de serralada-altiplà que recorre el terç nord-oest de Madagascar de nord a sud i en aquesta regió són visitables en el que es coneix com a parc dels Tsingy de Bemaraha. Com a recordatori del seu origen marí, trobem restes de fòssils per tot arreu.


El mot Tsingy en malagasi vol dir 'caminar de puntetes'. No podrien haver trobat una paraula millor per a descriure aquest terreny tan poc amable. Segons ens explica el guia del parc, seria impossible endinsar-se en aquestes formacions sinó fos per la feina feta fa anys per uns espeleòlegs francesos que per a estudiar aquestes formacions van equipar una part del que avui es el parc nacional amb escales, cadenes, baranes i ponts sospesos.


Avui, representa un atractiu turístic importantíssim per aquesta regió. Malgrat trobar-se perdut en el no res, a tres dies en cotxe des de la capital, és visitat per la majoria de turistes que viatgen a Madagascar tot i haver de destinar-hi una setmana del viatge!


La geologia és fascinant (canyons, barrancs, penya-segats, coves i formacions rocoses molt capritxoses) però també ho és la flora i la fauna que acull. Caminant en silenci es poden observar diverses espècies d'ocells, petits mamífers i lèmurs! Aquest parc és l'hàbitat de diverses espècies de lèmurs, entre ells, els Sifaca de Decken's. I és precisament pel fet d'haver estat sempre un indret impracticable pels malagasis que es troba intacte, tal com el van descobrir els primers francesos que van aconseguir endinsar-s'hi.

diumenge, 17 de desembre de 2017

Belo Tsiribihina - Bekopaka

Mercat de Belo Tsiribihina


Aquesta població sol ser un punt de parada per carregar benzina, dinar i descansar després de 3 hores de viatge mogudet en 4x4 i un tram de navegació en transbordador pel riu Tsiribihina.


És un poblet petit de casetes i barraques petites, i carrers de terra convertits en passadissos d'un mercat improvisat ofegat de gent en moviment.


Aquest poblet sol ser el punt d'inflexió per tothom qui viatja de Morondava-Bekopaka o la inversa, és la ruta obligada si es vol visitar el famós parc nacional dels Tsingy de Bemaraha. Un cop dinats, un altre cop cap el cotxe. Resten tres hores més de pols fins a Bekopaka i creuar un altre riu, el Manambolo.

divendres, 15 de desembre de 2017

Morondava, Regió de Menabe

Quan anem deixant l'altiplà ens apropem a la costa oest. Ens n'adonem pel canvi dràstic de paisatge. Tot és verd, a banda i banda planes cobertes de camps d'arròs. Només unes siluetes curioses destaquen en aquest paisatge, els majestuosos baobabs. Fins aquest moment no n'havíem vist cap encara, però a partir d'ara seran companys de viatge dia rere dia.


Aquí la gent té una fesomia més propera a la gent de la costa africana, vesteixen amb colors vius i sempre tenen una rialla apunt.


Per sobre Morondava, augmenta la quantitat de baobabs i tot i no arribar a formar boscos, comencen a ser l'element més característic del paisatge. Al nord de Morondava seguint la carretera n.8 (una pista forestal arenosa i força mal estat) en direcció Belo sur Tsiribihina, creuen la magnífica avinguda dels Baobabs (en parlarem de tornada a Morondava d'aquí tres dies) i una mica després hi ha el desviament als Babobab enamorat. Un baobab enorme que s'ha fet famós, icònic, per la seva particular forma. L'arbre es divideix en dos troncs des de la base que s'entortolliguen i s'abracen fins a la capçada. Aquest arbre és esculpit en fusta de palissandre pels artesans de la zona, que treballen aquesta fusta de manera admirable i en venen les escultures.


La carretera n.8 s'endinsa uns quilòmetres cap a l'interior per a resseguir seguidament tota la costa. Allunyant-nos del mar el paisatge es torna més àrid. És època seca i en aquesta zona és fa palès. Amb l'arribada de les pluges aquest paisatge canviarà radicalment i qui hi vingui podrà gaudir dels baobabs amb fulla en un entorn pler de bassals i llacunes amb vegetació exuberant. L'època de pluges però no sol ser el moment recomanat per visitar aquesta part de l'illa, el turista que hi ve, comenten els nostres guies, sol veure limitada la seva visita donat que aquestes carreteres es troben impracticables.


dimarts, 12 de desembre de 2017

Creuant l'Altiplà

Som al setembre, al final de l'hivern i poca seca encara. Iniciem la ruta per Madagascar creuant aquest petit continent d'oest a est. Arribats de nit a Antananarivo, dormim i ens dirigim a Morondova, creuant l'altiplà central que s'estén longitudinalment de nord a sud. Hi ha més de 12 hores de camí per una carretera que serpenteja per sobre aquest massís a altures per sobre dels 1000m. El paisatge aquí és més àrid i sec que a la resta de l'illa però la intensitat dels colors transmet aquesta calidesa i vitalitat que de diferents maneres ofereix sempre aquesta illa i també la seva gent.


Malgrat que les carreteres asfaltades es poden comptar pràcticament amb els dits de la mà i que aquestes arriben a ben pocs llocs, hi ha pobles, poblets i cases repartides per tota la geografia.


Les cases es construeixen amb elements diversos, segons la matèria prima més abundant a la zona i el nivell adquisitiu de cadascú. Als principals poblets de l'altiplà predominen les cases de maó, fang o mixtes. També de fusta i fang. Les teulades més austeres encara es fan de plantes assecades. Al nord és més corrent de veure les cases més modestes construïdes amb troncs relligats i utilitzant més la palma per a les teulades. Al llarg de tota l'illa trobem forns artesanals per a coure maons, els blocs de fang que ells mateixos fan amb argila.


El transport també és d'allò més variat, des de carros de tracció animal, bicicletes, motos xineses o cotxes en diversos estats... El zebú (Bos indicus), una espècie de boví amb una gepa característica s'utilitza per tot a Madagascar, com a tracció animal per al transport, per a feines al camp, però sobretot per menjar, és la base de la seva cuina de carns. Té una carn molt més gustosa que la de la vedella i la cuinen de diverses maneres, totes elles exquisites.


Pel que fa als cotxes, trobes models europeus de fa 20 anys perfectament conservats i funcionant. Allò que Europa no vol per vell, aquí se li dóna un segon, tercer o quart ús. Reciclatge de veritat. Els preus de cotxes amb elevat quilometrage però, són semblants als dels cotxes de segona a mà a casa nostra, com sempre aprofitant-nos de qui podem. Un salari raonabe a Madagascar (deixant a banda qui es dedica al sector turisme) podria ser del voltant de 250.000 ariary (~70€) mensuals, però la majoria de la població viu d'una economia de subsistència. Ens comentava en Njato, que un golf (penúltim model o l'anterior) amb 200.000Km podia costar entre 2000 i 3500€, uns quants milions d'ariay, per tant fora l'abast de la majoria dels malagasis. L'alternativa són cotxes en molt mal estat o vehicles de fabricació xinesa o índia. Val a dir que un cotxe no és massa útil en aquest país a no ser que sigui un tot-terreny. Per això hi ha també moltíssimes motos, de marques totalment desconegudes per nosaltres.


Sobta trobar en poblets petits amb cases baixes i senzilles, grans mansions amb tres i quatre pisos (o més) que sobresurten de la resta com si fossin palaus o torres. Sembla ser que la manera que té una família de demostrar que les coses li van bé en el terreny econòmic, és fer-se una casa ben alta.


Les carreteres són sempre plenes de gent caminant, de gent carregant coses amunt i avall. Aquí la gent fa llargues distàncies cada dia ja sigui per anar al troç a cuidar els sembrats, anar al mercat a vendre unes gallines o al metge.



Hem pres la N7 d'Antananarivo (1276m) fins a Antsirabe (1500m), tota la 34 i l'últim tram de 35 fins a Morondava. Curiositat: a l'altiplà predominen els topònims començats per Am o An, que afegeixen el concepte "en alçada" al significat de la paraula.

diumenge, 10 de desembre de 2017

Madagascar

Enceto un resum fotogràfic del viatge per la fascinant illa de Madagascar.

Nikon D90, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/6.3, 1/1000s, ISO 200.

divendres, 1 de desembre de 2017

Fotos seleccionades enguany al FotoNat 2017

Corredisses de capvespre. S'estiregassen, es compacten, se separen i es tornen a agrupar. Aquest meravellós espectacle tan relaxant per l'espectador, resulta molt estressant per aquests petits ocells. I és que aquestes danses no responen a cap joc, sinó a la fugida desesperada i en massa per la presència de falcons i esparvers que busquen fer el ressopó.

Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/6.3, 1/125s, ISO 500. Fotografia guardonada finalment amb un accèssit.


Curiositat. Madagascar és el paradís dels dragons, de les sargantanes i, sobretot, dels camaleons. Aquests rèptils s'han adaptat a tots i cadascun dels ambients de l'illa: boscos plujosos, altiplans semi-desèrtics, muntanyes rocalloses, platges... i, malgrat això, és difícil veure'ls. Podeu estar segurs, però, que sigueu on sigueu, ben a prop, sempre hi ha un ull de colors vistosos observant-nos.

Nikon D300, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/8, 1/200s, ISO 400

dissabte, 12 d’agost de 2017

Pipa vinosa

Exemplar mascle de Trithemis annulata fotografiat al pantà de Sant Antoni.

Nikon D3400, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/11, 1/320s, ISO 400

El seu color rosa-vermell-lilós el defineix millor el seu nom popular Pipa Vinosa, amb clara referència al color del vi.

Nikon D3400, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/13, 1/320s, ISO 400

dissabte, 20 de maig de 2017

Empusa pennata

Deixo un parell de fotografies de dos exemplars d'Empusa pennata fotografiats aquesta primavera als cingles de Bertí. La primera a principis d'abril, sobre una Ophrys sphegodes passioni i la darrera sobre una Serapias vomeracea, a principis de maig.

Nikon D300, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/10, 1/200s, ISO 200

No és el primer cop que fotografio empuses, tinc una entrada anterior de la serra de Cadiretes, però són uns insectes sorprenents i resulten sempre molt fotogèniques. En aquest sobre dues orquídies, encara més.

Nikon D300, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/10, 1/250s, ISO 200

dissabte, 29 d’abril de 2017

Frontera Natural

Mirador privilegiat d'un paratge fascinant esculpit durant milers d'anys per acció de la Noguera

Nikon D300, AF-S Nikkor 14-24mm f/2.8 G, f/8, 1/500s, ISO 200